Del 9 al 16 d’abril , els alumnes de l’IES Ramón Cid i de l’IES Joan Coromines de Benicarló van gaudir de la 2a part de l’intercanvi amb Normandia.
El 9 d’abril, després de matinar, viatjar amb bus i volar, van arribar a París on , fins i tot sota la pluja, van encisar-se amb una espectacular visita de la ciutat amb “bateau mouche”. Amb dues hores de retard, van retrobar-se amb els seus amics normands i conèixer les seues famílies.
Al dia següent, van ser rebuts per la Direcció del Collège Jacques Prévert i , després d’un esmorzar típicament francès, van passar el matí fent activitats esportives i amb molta sorpresa, van ser els protagonistes d’un “Harlem shake”.
Cadascú va passar la tarda amb el seu “ correspondant”. Molts la van passar al parc d’atraccions de Caen (Festyland).
Cadascú va passar la tarda amb el seu “ correspondant”. Molts la van passar al parc d’atraccions de Caen (Festyland).
El dia 11 d’abril, els nostres alumnes van recórrer la història de la 2a guerra mundial amb la visita del museu del desembarcament a Arromanches , les restes del port artificial de Winston Churchill i les bateries de Longues. Es van commoure i emocionar en veure les immenses fileres de creus blanques del cementeri americà i les històries d’alguns soldats morts per la llibertat.
El divendres 12, van descobrir la ciutat de Caen gràcies a un concurs fotogràfic i van passar la tarda saltant i divertint-se pels arbres i fent tirolina (accrobranche).
Van passar el cap de setmana amb les famílies corresponents. Alguns van visitar el Mont Saint Michel, altres Versailles, altres Honfleur i Deauville a la vora de la mar, altres el pont més llarg de França ( le pont de Normandie) i van aprofitar la convivència familiar.
El darrer dia d’intercanvi, els alumnes es van endinsar en els productes autòctons normands preguntant a les diferents paradetes d’un mercat local. Van descobrir els diferents tipus de formatges de la regió i van acabar fent la ruta de la poma i els seus derivats amb denominació d’origen com la sidra, el Calvados i el Pommeau.
El comiat final va ser el més trist. Entre plors i abraçades van haver de dir-se adéu, esperant que no siga definitiu i que l’intercanvi haja creat llaços duradors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario